La metaficción en la novela española contemporánea

La comprensió del teatre de l'inici de l'època barroca en la seua dimensió espectacular, a través de l'anàlisi de documents figuratius conservats a Espanya entorn d'aquest moment, constitueix el nucli d'aquesta investigació sobre iconografia teatral, aspecte tan imprescindible com demorat en la història del teatre espanyol. Per a examinar la relació entre iconografia i literatura, s'ha procedit a l'elaboració d'un mètode d'anàlisi del document iconogràfic teatral inspirat en la tradició teòrica italiana de l'estudi iconològic de la imatge dramàtica, que es posa en pràctica...

Baruj Espinosa, un joven mexicano de fe judía nacido en los años sesenta del siglo XX, traba un cruce enigmático con cierto filósofo holandés del XVII que llevaba su mismo nombre, que fue excomulgado por la Sinagoga de Ámsterdam y vilipendiado por buena parte del mundo intelectual de su época, por el simple hecho de atreverse a pensar diferente. Baruj siente un llamado e inicia un periplo que lo llevará a recorrer los intrincados caminos que su homónimo, y en el que utilizará todos sus recursos para redimir al pensador del desproporcionado castigo –aún vigente– que le aplicó...

Dins de l'epigrafia de la Hispània romana, el corpus més antic de poesia epigràfica, i també un dels més nombrosos, és el pertanyent a l'antiga Carthago Nova. Les deu inscripcions que formen el corpus es presenten en aquest volum editades -prèvia autòpsia de totes les inscripcions conservades i previ examen de la tradició manuscrita i impresa- i comentades des del punt de vista epigràfic i filològic. Ricardo Hernández Pérez i Xavier Gómez Font són professors titulars del Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de València. Ambdós han centrat la seua investigació ...

El autor, a partir de su inmersión en la Andalucía medieval, especialmente en la Sevilla y Córdoba de los siglos X-XIII, ha investigado las relaciones que podrían existir entre nuestros grandes poetas de los Siglos de Oro y la lírica arabigoandaluza. Relaciones sorprendentes en poetas como Góngora o Soto de Rojas; pero especialmente llamativas en el caso del sevillano Fernando de Herrera, tan unido tradicionalmente a la poesía de los trovadores y de poetas como Ausías March.