Una mirada a la obra

Amic Dante, escolta La veu de Beatrice, la teva gentilíssima, tan silenciosa a la Vida nova i tan loquaç, com a funcionària celestial a la Divina Comèdia, per transmetre la irreverència del teu pensament pels segles dels segles. Vet aquí l'amor que mou el sol i les altres estrelles. Jo soc la veu entre remors esquives, esquerda al mur de les paraules. Vet aquí Dante Alighieri, que durant set-cents anys has engalipat la ment dels humans, necessitats d'una mica de fantasia que tapi les nafres del dolor de ser només una mica de rastre biològic en el gran desencert de la creació. Dones i homes empiulats en la gran dansa de la festa litúrgica de la poesia clàssica, la bacanal de les metàfores i l'escut de la gramàtica en defensa de les mentides amoroses. Vaig i vinc de roca en roca dona, ombra, crit confós. Tu m'escrius i em cou la tinta. Vers a vers m'has corvenut.